Quan pensem en instal·lar gespa natural segurament sorgeixen molts dubtes. Per a poder decidir de manera adequada s’ha de disposar del màxim d’informació. És per això que, en aquesta ocasió, parlarem específicament dels avantatges i inconvenients de la gespa natural i com, de forma general, s’ha de tractar per implantar-la i mantenir-la.
En primer lloc, cal destacar que una gespa verda i exuberant és un element atraient del disseny d’un jardí. És un component viu que ajuda a destacar els diversos elements que componen el jardí com són els arbres o arbustos, plantes de flor o elements més constructius. Les gespes són l’àrea ideal per a l'esbarjo a l'aire lliure i l'entreteniment. Purifiquen l’aire extraient diòxid de carboni de l'atmosfera i partícules contaminants, desprenen oxigen i participen en la regulació de les temperatures. Tanmateix, juguen un paper essencial en el control de l’erosió dels nostres sols. És per això que és un component molt estès en els nostres jardins.
Tot i això, l’existència de la gespa als nostres jardins té un cost. Cada any s’apliquen milions de tones de fertilitzants i gran quantitats de pesticides i herbicides. Aquests productes químics suposen greus perills ambientals si no s’apliquen adequadament per professionals. A més, amb l'escassetat d'aigua i les sequeres que estan esdevenint habituals, també s'està tornant molt més complicat i més car mantenir una gespa que abusa de la química i és addicta a l'aigua. Per tant, cal fer un plantejament adequat del que es vol i com es mantindrà.
Degut a la gran varietat de gespes existents i barreges, és realment complicat tenir en compte les característiques de cada espècie per saber quina triar. El més senzill és anar a la botiga i comprar la primera caixa que veiem. Probablement cometrem un error. Per evitar-nos problemes cal decidir en primera instància quin ús li donarem. No és el mateix plantar una gespa d’ús intensiu per al voltant d’una piscina o a prop d’una barbacoa que una gespa simplement ornamental. No és el mateix si es desitja implantar immediatament o no hi ha condicionament de temps. Cal definir variables com el clima, la quantitat de sol o ombra, el trànsit que s’hi produirà, o d’altres consideracions com el pendent, el drenatge, el pH,... Tot el plec de característiques condicionants ens designaran quina mescla de llavors cal per gaudir d’una gespa esplèndida.
El pas següent serà plantar-la. Per tal de fer-ho mitjançant llavor considerem el període d’abril en endavant quan les temperatures comencen a arribar als 10ºC i estan constantment per sobre de 5ºC. Els mesos d'estiu són genials si es pot ser diligent amb els regs, especialment amb aquelles espècies que proliferen més amb temperatures altes. Finals d'agost, setembre i octubre són els mesos ideals quan comencen les pluges, però abans de les baixes temperatures de la tardor. Una altra manera d’implantar-la és mitjançant rotlles de gespa natural o TPs, que es poden instal·lar en gairebé qualsevol moment, tot i que l'estiu requeriran un reg considerable.
Pel que fa al seu manteniment, la sega és la tasca més important que caldrà realitzar. En el període més fred cal segar a una alçada de 3-4 cm per eliminar les fulles mortes i permetre que la llum solar arribi millor. Cal elevar l’alçada de tall durant l’època de més calor a 5-6 cm per impedir la dessecació del terra o l’aparició de males herbes. És rellevant mantenir la fulla de tall de la segadora esmolada ja que la gespa danyada per un tall mal fet es torna groga, requereix més aigua i nutrients per recuperar-se, i és més susceptible a malalties.
Tot i que és una practica poc estesa, la sega amb “mulching” és un mètode molt recomanable que permet segar sense recollir les fulles tallades. D’aquesta manera aconseguim segar més àgilment, i es crea una capa de retalls que afavorirà la lenta l'evaporació de l'aigua, impedirà que les males herbes germinin i proporcionarem una font de nutrients.
Pel que fa al reg, ha de ser a primera hora del dia, abundant, i espaiat en el temps, ja que fomenta que la planta desenvolupi arrels profundes que aprofiten l’aigua més eficientment. Els regs pobres i molt seguits nomes humitegen l'herba i la superfície del sòl (fet aprofitat per fongs i molses), provocant el creixement de les arrels poc profundes i que necessiten un reg més freqüent.
L’aeració del terra és un altre punt a tenir en compte. Ja sigui mitjançant l’airejadora o la punxadora, és una tasca a tenir molt present. Les arrels de la gespa necessiten oxigen, així com aigua i nutrients. L'aeració produeix múltiples beneficis: millora la interacció aire-sòl, permet que l'aigua i l'adob penetrin en el sòl més fàcilment, redueix la compactació del sòl proporcionant espai perquè les arrels creixin. Tot plegat crea les condicions més adequades per la gespa, especialment en aquells sòls on no es donen les característiques necessàries per a una correcta implantació.
Un cop s’hagin assolit els punts anteriorment esmentats, cal entrar en la necessitat d’aplicar fertilitzants adequats i de qualitat, a ser possible, a la primavera i tardor. Aquests proporcionaran els nutrients necessaris per a la planta. D’altra banda, els productes plaguicides i herbicides ens permetran controlar atacs de fongs, plagues d’insectes o l’aparició de males herbes. Ambdós productes poden reduir-se substancialment si es realitza un correcte manteniment de totes les altres àrees abans apuntades, és a dir, si reguem i tallem la gespa adequadament impedirem l’aparició de malalties i ens evitarem l’ús desmesurat d’herbicides selectius de gespa.
Comments